Avui
us deixem unes petites reflexions que volen ajudar a fer grans
canvis. Perquè criar els fills és difícil! Però fem el que podem
amb el que tenim, que no és altra cosa que a nosaltres mateixos.
Espero
que us siguin utils, i no dubteu en fer-nos arribar els vostres
comentaris o suggeriments!
Us ho hem ficat en forma de decàleg:
- Fer-los cas sempre: atendre i entendre les seves peticions.Quan els nens són molt petits necesiten atenció ràpida en les seves necessitats. D'això en depén el desenvolupament correcte del seu sistema nerviós i el seu benestar emocional.Quan es fan grans, també necessiten l'atenció dels adults. Caldrà que aquests entenguin que les necessitats dels infants canvien.
- Carregar-nos de paciència...!De vegades els nens estan de mal humor, tenen un mal dia... Pot ser per moltes coses, i ells no sempre ho saben explicar. Exigir-los i cridar-los no els ajudarà. Estar al seu costat, encara que sigui sense parlar, els reconforta.
- Ficar normes clares, realistes i coherents. Però mai quan estem molt cansat o enfadats!A partir dels 3 anys aproximadament ja es poden ficar normes. És important que tinguin sentit i que s'expliquin als nens en un llenguatge que ells entenguin. Cal avançar-se a les situacions i no ficar “imposicions” sinó arribar a acords.
- Deixar-los participar en les decisions: escoltar la seva opinió.Tal com van avançant en les seves capacitats de parlar, els nens poden participar més. Escoltar la seva opinió els farà sentir importants i desenvoluparà la seva responsabilitat. I de vegades dónen idees interessants!
- Demostrar obertament que els estimem: abraçar i atendre.Als fills els agrada que els adults els expressin obertament el seu afecte. Els transmet la idea de que els grans confien en ells i que, malgrat les dificultats que surtin, sempre es pot solucionar tot en positiu.Ah! I l'estima no és mai a canvi de res!La bona comunicació a l'adolescència s'entrena des que són petits, cada dia mentre creixen.
- Assumir els canvis que hi ha a l'adolescència i adaptar-nos-hi.Quan es fan grans els fills canvien. Això agradarà o no, però és així. Per tant, el millor que podem fer és estar atents i gaudir del viatge.I si volem que ens parlin, hem d'escoltar (sempre) i parlar.
- Practica l'escolta activa.Quan expliquen coses, escolta atentament, amb tots els sentits. Repeteix el que t'han dit per assegurar que ho has entés. Digues com et sents tu i el teu fill t'entendrà més.Sempre és més ràpid escoltar el que pensen els fills que voler imposar el propi punt de vista.
- No utilitzar mai la violència o agressivitat. No serveix de res.Bé, sí que serveix: per generar dolor i desconfiança. Ni crits ni cops. Un cop a temps mai arregla res. Mai. Les situacions de violència afecten el cervell dels nens i joves.
- Respirar a fons i pensar les coses dues vegades...Enmig de conflictes millor no decidir. Si posem sancions s'han de poder complir. Dona't temps i parla-ho amb algú altre si cal abans de decidir.
- Cuida't i estima't tu també!Si tu no estas bé, no podràs ajudar els altres. Els fills necessiten els adults en plenes facultats.Busca i troba coses per a tu, per gaudir, relaxar-te i carregar piles.
Aquests
punts estan basats en:
a)
la pròpia experiència (com no podria ser d'altra manera...)
b)
“diez consejos pràcticos sobre parentalidad positiva”, elaborat
per l'ONG Save The Children i que podreu trobar a:
http://www.savethechildren.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Puedes dejar tu comentario/pots deixar el teu comentari