Quan arriba setembre canvien coses
(de fet tots els mesos en canvien, però sembla que tothom accepta
que aquest és un dels mesos en que és més normal dir això).
Sol haver-hi alguna tempesta que
baixa la sensació de calor; diem aleshores que l'estiu ja s'ha
acabat.
Els pares i mares es dediquen a
marcar els llibres i el material escolar dels fills.
Els nens volen tornar a l'escola
per tornar a veure als seus amics, per trobar-se a la porta i tornar
a canviar cromos, quedar al parc per jugar amb els amics...
Els qui van a la universitat
acaben la cerca de pis compartit. Els qui han treballat a l'estiu al
turisme acaben la feina. Els qui només treballen en feines del camp
acaben el seu atur d'estiu i es preparen per tornar a la feina: la
verema, les mandarines i taronges, l'oliva....
Totes aquestes persones tenen
alguna cosa en comú: tornen a la normalitat, a la rutina.
Té coses bones la rutina?
Sense cap dubte, la millor cosa és
que ens estalvia de pensar.
Una vegada ens hem organitzat (horaris de feina, de les activitats
extraescolars, de les visites als metges, de les cites amb el
gestor...) ho pengem a la nevera, ens ho fiquem al calendari del
mòbil... i a funcionar.
També ens facilita la
comunicació: és una cosa que és com és, no té volta de fulla.
Els horaris són els que són: l'hora d'anglès és la que és, el
dia que hi ha visita al dentiste és el que és i no un altre.
Aquell full que hem penjat i que
tots els de la família veuen és un punt de referència important.
Marca el ritme de tots els de casa. (De vegades també dels de fora,
quan embarquem als iaios en la cura dels petits. Hom podria dir que
aleshores la rutina teòrica dels iaios es trenca. I realment així
és... No fa massa els iaios no tenien les obligacions que porten
actualment, podien fer altres coses més habituals per ells:
passejar, anar a fer la partida, cuinar tranquil·lament o rebre als
fills i néts els caps de setmana).
Ara que, pensant-ho bé, hi ha
persones que no poden tenir rutines. Simplement no tenen res per fer.
O ningú amb qui fer res.
Realment, no saps mai què és
millor i què és pitjor.
La veritat, si tot fos igual per
tothom, seria tot molt i molt avorrit. Molt rutinari.