viernes, 13 de septiembre de 2013

RUTINA


Quan arriba setembre canvien coses (de fet tots els mesos en canvien, però sembla que tothom accepta que aquest és un dels mesos en que és més normal dir això).
Sol haver-hi alguna tempesta que baixa la sensació de calor; diem aleshores que l'estiu ja s'ha acabat.
Els pares i mares es dediquen a marcar els llibres i el material escolar dels fills.
Els nens volen tornar a l'escola per tornar a veure als seus amics, per trobar-se a la porta i tornar a canviar cromos, quedar al parc per jugar amb els amics...
Els qui van a la universitat acaben la cerca de pis compartit. Els qui han treballat a l'estiu al turisme acaben la feina. Els qui només treballen en feines del camp acaben el seu atur d'estiu i es preparen per tornar a la feina: la verema, les mandarines i taronges, l'oliva....

Totes aquestes persones tenen alguna cosa en comú: tornen a la normalitat, a la rutina.

Té coses bones la rutina?
Sense cap dubte, la millor cosa és que ens estalvia de pensar. Una vegada ens hem organitzat (horaris de feina, de les activitats extraescolars, de les visites als metges, de les cites amb el gestor...) ho pengem a la nevera, ens ho fiquem al calendari del mòbil... i a funcionar.
També ens facilita la comunicació: és una cosa que és com és, no té volta de fulla. Els horaris són els que són: l'hora d'anglès és la que és, el dia que hi ha visita al dentiste és el que és i no un altre.
Aquell full que hem penjat i que tots els de la família veuen és un punt de referència important. Marca el ritme de tots els de casa. (De vegades també dels de fora, quan embarquem als iaios en la cura dels petits. Hom podria dir que aleshores la rutina teòrica dels iaios es trenca. I realment així és... No fa massa els iaios no tenien les obligacions que porten actualment, podien fer altres coses més habituals per ells: passejar, anar a fer la partida, cuinar tranquil·lament o rebre als fills i néts els caps de setmana).
Ara que, pensant-ho bé, hi ha persones que no poden tenir rutines. Simplement no tenen res per fer. O ningú amb qui fer res.
Realment, no saps mai què és millor i què és pitjor.
La veritat, si tot fos igual per tothom, seria tot molt i molt avorrit. Molt rutinari.