Educació

-->

14-11-12

PARAULES...!

Escric quan ja m'ha passat l'enuig pel que ara explicaré. Va passar fa una setmana. Jo anava amb el meu cotxe i un semàfor en vermell em va aturar. Al mateix temps estava arribant allí un grupet de nens petits acompanyats per dos adults.

El fet d'haver-hi passat abans, i el lloc i l'hora (prop d'una escola, poc abans de les 3 de la tarde) em donáven la informació de que eren xiquets i xiquetes que anaven des d'una llar d'infants fins l'escola.

Resulta que hi ha encara gent que treballa tot el dia i deixa als seus petits a la llar d'infants. Des d'allí s'encarreguen de portar-los a l'escola, recollir-los a migdia i donar-los dinar (deu sortir més barat així, suposo), portar-los de nou a l'escola i recollir-los altra vegada a la tarde. Finalment, a darrera hora els recullen els seus pares i mares a la llar d'infants. I cap a casa.

El que vaig veure em va deixar estupefacte. El semàfor estava vermell per als peatons. Malgrat aixó, l'adult que conduïa el grup de nens els feia gestos de que passéssin. Alguns dels petits van assenyalar el semàfor (obviament en vermell per a travessar a peu) i mentre tenien el braçestirat es giraven mirant l'adult, però aquest els va fer passar igualment. El que ho va acabar d'agreujar va ser que el mateix instant que començaven a travessar el semàfor dels cotxes es va ficar verd.

Lògicament no vaig arrencar. El semàfor dels cotxes es va ficar vermell altra vegada i no vaig poder passar (però això és el de menys).

L'aprenentatge de les normes socials és això, un aprenentatge. El primer que aprèn un nen és a complir la norma. Després n'aprèn les excepcions. Si més no, aprèn que hi ha ocasions en que és tolerable no complir una norma o criteri. Flexibilitat se'n diu d'això. Aquells nens encara estaven al principi: davant d'un semàfor vermell ens aturem.

Demanem a qui té responsabilitats públiques que sigui exemplar. Però si volem que tot plegat millori, l'exemplaritat de les conductes públiques han de treballar-se des del principi, des de la base.

Em sembla inadmissible el comportament d'aquell adult creuant en vermell amb nens petits. Arribava tard, ens podria dir. I què? Haver sortit abans.

De vegades ens perdem en grans discursos, i no cuidem els petits detalls, que són els que més eduquen.

Les paraules són buides si els fets no les omplen.

09-11-12
LLEGEIXEN O NO?  EN QUÈ QUEDEM?

Si fem cas als comentaris que es fan tan en xerrades informals com en determinats cercles més culturitzats, semblaria que els nens i joves no llegeixen gens.

Els resultats de les proves d'avaluació del nostre sistema educatiu, convenientment divulgats per la premsa, almenys indiquen que la comprensió lectora no va bé.

I tot seguit, vinga a promoure que els nens llegeixin, com sigui. Dedicarem més hores a la lectura, per decret si cal. Com si la realitat fés cas a les lleis.

Com si el motiu fós una qüestió de quantitat. I com si l'escola pugués compensar el que no es fa fora.

Però ves per on, resulta que ara els nens i joves llegeixen més que mai. O almenys tenen més oportunitats que mai per fer-ho. La tecnologia és la causant d'això: ordinadors, tablets, telèfons mòbils... Tots ofereixen situacions de lectura i escriptura a cada moment. I normalment fora de l'escola.

Seria interessant veure els resultats de les avaluacions si es fessin sobre aquells mitjans tecnològics. Allí nens i joves es comuniquen sense problemes: emeten missatges i dexifren missatges sense problemes. Entenen i els entenen i continuament. S'enfronten a manuals d'instruccions o se'ls inventen ells mateixos sense por.

Com és possible que passi això? En la meva opinió crec que es per alguna cosa tan senzilla com que hi ha coses o situacions que els motiven i altres que no.

Fa pocs dies uns estudiants universitaris, futurs mestres de primària, recordaven les seves experiències més motivadores d'inici a la lectura.

Coincidien en vàries coses, de les que en destacaven dues: havien trobat algun mestre engrescat ell mateix en la lectura i els havien donat l'oportunitat de triar allò que volien llegir.

És a dir: exemple i llibertat. Així s'havia activat la motivació. Perquè si aquesta no apareix, la comprensió no es fica en marxa.

I si un lector no entén, no segueix llegint.