Bases del desenvolupament dels nadons

L'organisme humà té una lògica biològica, una organització i un calendari maduratiu.

Habitualment existeix en els pares i mares de nens petits una preocupació pel creixement. Potser el cas de l'estatura és el que més es veu, però fent-ho extensiu a totes les àrees, enlloc de parlar de creixement és millor que parlem de “desenvolupament”.

Així, podem afirmar que l'important de tot plegat és que el nen no deixi de desenvolupar-se. Uns nens ho faran més ràpid i altres més lent, però l'important és no parar.

L'aspecte capital del desenvolupament és el del cervell. Algunes dades al respecte: en el moment del naixement, el cervell pesa a el 25% del que pesarà en l'edat adulta. (En canvi, la resta del cos al néixer només pesa el 5% del que ho farà quan sigui adult).

Abans, en l'etapa fetal, es formen sobre unes 250.000 neurones per minut, de manera que al néixer el cervell en té entre 100 i 200 bilions. Si pensem que cadascuna pot arribar a tenir fins a 3.000 conexions amb altres cel·lules... acabem parlan de trilions de vies de transmissió d'informació.

Hi ha dos processos cerebrals essencials per entendre el desenvolupament del nen: en primer lloc, cal saber que des que un nen neix destaca especialment l'increment de les sinapsis (conexions entre neurones) en l'àrea de l'escorça cerebral especialitzada en la visió: el ritme és més intens sobre els 3-4 mesos, i pràcticament culmina als 12 mesos.

En general, el que succeeix és que inicialment el cervell produeix sinapsis de sobres, més de les que li són necessàries. Posteriorment, sembla que no se'n fan de noves, sinó que si l'estimulació que rep el nen és pobra, les conexions no utilitzades es perden.

L'altre procés clau és el de la mielinització ( cobertura de les sinapsis i de les neurones amb una capa protectora que facilita la millora del seu funcionament ). Aquest procés acaba aviat en alguns àmbits (p.e. en el cas de les neurones encarregades de la visió s'enllesteix la feina cap al final del primer any), mentre que en altres aspectes ho fa molt més tard (pel que fa a les neurones relacionades amb l'atenció i altres processos cognitius el procés s'allarga fins la pubertat).

A més, les neurones s'especialitzen a mesura que el nen va tenint experiències (o sigui que no neixem amb neurones ja destinades a una o altra funció). I ho fan en el moment en que és més probable que el nen rebi un determinat tipus d'estimulació.

Per això parlem de periodes sensibles: si una determinada zona de neurones està malmesa en el moment en que rep l'estimulació adient, aquesta no farà efecte i no hi haurà especialització neuronal. Passaria el mateix si, tot i estar les neurones en perfectes condicions, no reben l'estimulació oportuna.

Quan neix un nen es fa una ràpida valoració del seu estat. L'eina més utilitzada àmpliament és el test d'Apgar, que avalúa 5 dimensions (ritme cardíac, esforç respiratori, respostes reflexes, tò muscular i coloració). La valoració es fa al moment de néixer i al cap de cinc minuts. Si una dimensió no presenta cap indicador de normalitat puntúa amb 0, si no és completa puntuaria amb 1 i si és totalment satisfactòria ho faria amb 2. Hom considera que una puntuació de 7 ó més indica que el nadó està en bones condicions físiques, entre 4 i 6 significa que li cal assistència per normalitzar la respiració i altres funcions vitals, i per sota de 4 requereix ajut mèdic amb urgència.

Una de les dimensions és la de les respostes reflexes. 

Al néixer el nen té molts reflexos, alguns dels quals desapareixeran al poc temps i altres estaran presents al llarg de tota la vida. Els canvis en aquesta dimensió dels reflexos indica simplement que el cervell controla progressivament de forma voluntària aquelles coses que al néixer eren involuntàries. 

El desenvolupament està en marxa.