NOUS PERILLS PER ALS INFANTS I ADOLESCENTS

Tecnologies intel·ligents i relacions socials.

En la darrera dècada ha crescut de manera impressionant l'oferta tecnològica, i els joves en són els qui més la coneixen i en fan ús, ja que durant tots els anys de la seva vida ho han viscut (per a ells internet ha existit des que tenen ús de raó, per això se'ls considera "nadius digitals"). Els adults en canvi s'han d'esforçar, ja que els ha agafat de nou i de grans (per això se'ls considera sovint com "analfabets digitals"). Per primera vegada els adults es troben amb que d'una cosa saben menys que els fills.

Actualment, a més, hi ha dispositius que faciliten encara més que els joves accedeixin a llocs que els adults ignoren: els telèfons intel·ligents o smartphones fan que nens i joves puguin relacionar-se sense el control i la coneixença dels seus pares.

Si les relacions que hi estableixen fossin només amb altres joves i a més només amb coneguts, no hi hauria cap problema. Però això no és així. A la xarxa hi ha molta gent, i també n'hi ha de desconeguda i amb males intencions que s'aprofita d'aquest context tant dispers i anònim.

Allò que abans pasaba "cara a cara" ara passa més ràpid però sovint sense presència de l'altre: si abans un assetjament es donava a l'escola o a l'institut actualment els mateixos autors de l'assetjament poden hostigar a la víctima a travès de les xarxes socials i a més de manera anònima.

Un exemple: un noi que cau poc simpàtic a la gent rep una empenta al pati de l'institut i algú li fa una foto mentre cau. La foto és poc agraciada, i ràpidament és penjada a les xarxes socials, on surt un nom fals per camuflar la identitat del qui l'ha fet. Ràpidament aquella foto és objecte de comentaris  i burles que estan a la vista de tothom. En aquest cas parlariem de ciberbullying.

Un altre cas: una parella d'adolescents o joves han tingut una relació sentimental. Mentre estan junts es fan fotos amb els mòbils en actituds carinyoses i íntimes. S'intercanvien les fotos. Després la relació s'acaba i les fotos queden. De vegades aquestes fotos acaben penjades de les xarxes socials a manera de venjança o menyspreu si la relació no era respectuosa.Aquest seria un cas de sexting.

Paraules com ciberbullying, sexting han de ser conegudes pels adults.

Què poden fer les adults?

Els pares i mares s'han d'esforçar per aprendre "els llocs" per on es mouen els seus fills. No han de regalar dispositius com smartphones si abans no els coneixen ells. Caldria començar per telèfons que fossin "només telèfons".

S'haurien de ficar també a les xarxes socials i crear-s'hi un perfil, sinó per a veure directament què fa i amb qui es relaciona el seu fill, almenys per a conèixer la xarxa social i entendre com hi funcionen les coses. Si el seu fill no ho accepta bé, sempre pot recórrer a algun conegut o familiar proper.

I això no s'ha d'amagar als fills: encara que aparentment els molesti, realment aprecien que els adults es preocupen per ells.

(De tota manera, cal dir aquí que les bases per a una òptima comunicació amb l'adolescent s'han de posar molt abans, a la infància).

Com es nota que un infant o jove està sent víctima d'algun tipus d'abús?

Per alguns símptomes tìpics de patiment: el jove es tanca en sí mateix, es mostra molt més aspre en les relacions amb els adults i baixa el seu rendiment acadèmic.

Què cal fer quan constatem que un fill pateix una situació d'aquest tipus?

Conservar la tranquil·litat  i escoltar el que ens conta. Mai fer-li comentaris que puguin tenir un caire negatiu cap a ell (del tipus "m'ho tindries que haver dit abans" o que puguin donar-li a entendre que no ens el creiem).

Un cop recollida informació de la situació, posar-ho en coneixement dels cosos de seguretat, que actualment compten ja amb formació sobre aquestes qüestions. I buscar suport professional per al seu fill. Hi ha diferents serveis -públics i privats- que poden donar suport a persones que han patit aquests tipus de situacions. 

 Si amb aquestes indicacions no se'n surt, cal cercar el més ràpidament possible orientació professional. Un psicòleg és el perfil més indicat en aquest tipus de situacions.