LES RELACIONS TÒXIQUES

-->

QUÈ SÓN?

Relacions que ens fan mal. Tan simple com això. Relacions que ens perjudiquen.

Ens referim, lògicament, a relacions que tenen una estabilitat en el temps, no a moments puntuals.

Poden donar-se en TOTS els àmbits de la vida: familiar/parella, pares-fills, fills-pares, treball, estudis...

QUAN PODEM DIR QUE ESTEM DAVANT D'UNA RELACIÓ TÒXICA?

Quan notem... :

• cansament,
• malhumor,
• menyspreu cap a nosaltres perquè no ens sentim gens escoltats (l'altre/a només parla de sí mateix/a),
• tensió en presència de l'altre
• alleujament quan l'altre marxa

...segurament estem tenim al davant una persona que ens resulta tòxica.

QUÈ FAN LES PERSONES TÒXIQUES...

1. Quan nosaltres estem bé, ells/es NOMÉS VEUEN DE NOSALTRES LA PART NEGATIVA.
2. PITJOR ENCARA: veuen moltes de les nostres característiques (en principi ni bones ni dolentes) com a coses dolentes, que hem de canviar.
3. Poden ser clarament actives (i aleshores les viuriem com “agressives”) però també poden adoptar un paper “aparentment passiu”. Així, podem trobar-nos amb persones que tot el que fan o diuen és negatiu, només són capaces de criticar, mai proposen res de bo... i en realitat l'únic que fan és xuclar l'energia dels altres. SÓN COM UNA MENA DE VAMPIRS. D'altra banda, sempre se'ls ha d'estar donant suport i no es surt mai d'aquesta situació amb ells. És molt més complicat actuar davant d'aquestes actuacions aparentment passives.

COM AFRONTAR A LES PERSONES TÒXIQUES I SORTIR-NOS-EN.

Els passos serien els següents:

1. Identificar la persona com a tòxica.
2. Confrontar-la amb allò que fa. Dir-li: “això que fas/dius em fa mal per...” “M'agradaria que... m'escoltessis/respectessis la meva opinió/em reconeguessis quan faig una cosa bé”
3. Si amb l'anterior no n'hi ha prou, podem provar de fer més coses:

Imaginar -des de la nostra part emocional- una imatge o objecte que ens protegeixi (un escut, una closca, una paret...) davant de les paraules de la persona tòxica. Si deixem volar la imaginació mínimament segur que ens vindrà alguna cosa (P.e. Un client meu imaginava que es convertia en olivera i que les paraules de l'altra persona -tòxica- eren gotes de pluja que simplement li lliscaven per sobre)

4. Canviar de tema. Si la conversa és monotemàtica i notem la tensió, podem introduir un altre tema. Potser una cosa intrascendent/neutra o bé alguna cosa que per a nosaltres resulti agradable. D'aquesta manera podrem ficar-hi sensacions positives, generant emocions agradables.
5. Si l'altre insisteix en els seus atacs, podem contraatacar dient-li clarament que allò no ens fa cap gràcia. Si aleshores diu “tranquil, que només era broma”, cal que reafirmem que no ho trobem graciós i que abans de parlar es pensi com poden sentar les paraules als altres.
6. En darrer lloc, si persisteix “la toxicitat” el que hem de fer és allunyar-nos d'aquella persona o relació. Buscar altres persones o llocs i anar-hi.

I SI DUBTEM, NO HO TENIM CLAR... QUÈ FEM?

Per acabar d'aclarir si estem davant d'una relació “tòxica” ens podem preguntes com:

Què passaria si l'altre no actués així?
Quines coses podria fer jo? O... quines coses no hauria de fer?

Les respostes que ens donem ens faran veure més clara la qualitat de la relació que tenim amb l'altra persona.

HEM DE DEMANAR AJUT? A QUI?

Sí, si no ens en sortim sols. D'entrada parlant amb alguna tercera persona. Explicant-li el que ens passa.

Només el fet de contar el que ens passa ja fa que ens escoltem a nosaltres mateixos. Això ens ajuda a situar més bé el que passa en una millor justa mesura.

L'altra persona, que ens hauria d'escoltar activament, ens donarà la seva opinió.

Si tot i això hem de cercar alguna altra opinió per acabar d'estar-ne segurs, fem-ho. 

Si amb això no en tenim prou, hauriem de cercar ajut professional.

I finalment, aqui podeu trobar un video on parlem d'aquest tema en el magazín Districte 21.

Els nens i la mort

La mort no té el mateix significat per als nens que per als adults. És alguna cosa més que el fet que una persona ja no estigui al seu costat.

Què li pot suposar a un nen la mort d'una persona propera?

Pèrdua i canvi de:

• la seva identitat o personalitat.
• El seu paper a la família.
• La seguretat en ell mateix, emocionalment i física.
• El sentit que la vida tenia per ell fins aquell moment.
• Els seus somnis, il·lusions i desitjos.

Amb la seva conducta el nen expressarà el seu dolor; també amb les emocions, reaccions físiques i pensaments. Dependrà també de coses com: el tipus de mort, com s'ho han agafat els qui l'envolten, la seva personalitat i com es porten entre elles les persones de la seva família.

Com podem ajudar els nens a portar-ho millor?

Tot i que cal matisar les formes segons l'edat i moment evolutiu del nen, en general ho hauriem de fer així:

Dient-los la veritat. Si els amaguem coses es confonen i perden la confiança en els adults.

Parlant-los de manera senzilla i clara. Millor no fer servir expressions com “s'ha quedat dormit” o “l'hem perdut” quan ens referim a la persona que acaba de morir. Sovint entenen les coses de manera literal, degut a que el seu pensament encara no s'ha desenvolupat com el dels adults.

Tranquil·litzant-los si donen a entendre que ells tenen alguna culpa de la mort. Aquest sentiment el solen tenir, i no ens ha de fer por als grans, ja que es deu al seu pensament encara infantil.

No ocultar-los les nostres emocions, explicant-los com ens sentim nosaltres. Això l'ajudarà a entendre's millor a ell mateix i a veure que no passa res si expressem el que sentim. El sentiments més dramàtics, però, és millor que els compartim amb altres adults.

Sempre que sigui possible, deixar-los participar en les coses que es fan quan algú està a l'hospital (si és un malalt) o assistir a l'enterrament si és el cas. Això els ajudarà a entendre millor la mort.

Animar-los a que parlin i preguntin sobre la mort. Demanem-los quins són els sentiments i pensaments que tenen.

Donar-los consol sempre que manifestin alguna emoció forta.

Deixar-los que s'expressin. Si és un nen, tenir clar que “els nens també ploren”. De vegades els podem suggerir que expressin el que senten escrivint-ho, dibuixant el que senten o fer quelcom per veure què senten “per dins”.

Aceptar i normalizar les expressions d'emoció que tenen.

Parlar amb ells sempre que sigui necessari.

Oferir-los suport extra en les feines d'escola i en les seves obligacions socials durant el dol.

Intentar comprende quina és la seva manera de fer front a la mort.

Parlar i cercar el suport d'altres adults (professors, entrenadors, monitors...) que estiguin en contacte amb el nen.

Controlar la resposta del nens en el temps. Després del primer any a continuació de la pèrdua, entre un 10% i un 15% dels nens poden tenir problemes, sobre tot depressió. Si cal, consultar a un especialiste en salut mental.

Explicar-los que conservar els bons records que han viscut amb la persona estimada , mantindre els records, els ajudarà en el futur.

Els nens, com els grans, experimenten la pena i el dolor a la seva manera. Els sentiments van canviant amb el temps, però sovint el procés de dol s'allarga tota la vida. L'explicació és que amb el temps anem donant nous significats a les coses. Poc a poc la intensitat de les emocions i sentiments baixaran, restablint l'equilibri i enfortint els records positius.

(Font: http://www.aboutourkids.org )