L'organisme humà té una
lògica biològica, una organització i un calendari maduratiu.
Habitualment existeix en
els pares i mares de nens petits una preocupació pel creixement.
Potser el cas de l'estatura és el que més es veu, però fent-ho
extensiu a totes les àrees, enlloc de parlar de creixement és
millor que parlem de “desenvolupament”.
Així, podem afirmar que
l'important de tot plegat és que el nen no deixi de desenvolupar-se.
Uns nens ho faran més ràpid i altres més lent, però l'important
és no parar.
L'aspecte capital del
desenvolupament és el del cervell. Algunes dades al respecte:
en el moment del naixement, el cervell pesa a el 25% del que pesarà
en l'edat adulta. (En canvi, la resta del cos al néixer només pesa
el 5% del que ho farà quan sigui adult).
Abans, en l'etapa fetal,
es formen sobre unes 250.000 neurones per minut, de manera que al
néixer el cervell en té entre 100 i 200 bilions. Si pensem que
cadascuna pot arribar a tenir fins a 3.000 conexions amb altres
cel·lules... acabem parlan de trilions de vies de transmissió
d'informació.
Hi ha dos processos
cerebrals essencials per entendre el desenvolupament del nen: en
primer lloc, cal saber que des que un nen neix destaca especialment
l'increment de les sinapsis (conexions entre neurones)
en l'àrea de l'escorça cerebral especialitzada en la visió: el
ritme és més intens sobre els 3-4 mesos, i pràcticament culmina
als 12 mesos.
En general, el que
succeeix és que inicialment el cervell produeix sinapsis de sobres,
més de les que li són necessàries. Posteriorment, sembla que no
se'n fan de noves, sinó que si l'estimulació que rep el nen és
pobra, les conexions no utilitzades es perden.
L'altre procés clau és
el de la mielinització ( cobertura de les sinapsis i de les
neurones amb una capa protectora que facilita la millora del seu
funcionament ). Aquest procés acaba aviat en alguns àmbits (p.e. en
el cas de les neurones encarregades de la visió s'enllesteix la
feina cap al final del primer any), mentre que en altres aspectes ho
fa molt més tard (pel que fa a les neurones relacionades amb
l'atenció i altres processos cognitius el procés s'allarga fins la
pubertat).
A més, les neurones
s'especialitzen a mesura que el nen va tenint experiències (o
sigui que no neixem amb neurones ja destinades a una o altra funció).
I ho fan en el moment en que és més probable que el nen rebi un
determinat tipus d'estimulació.
Per això parlem de
periodes sensibles: si
una determinada zona de neurones està malmesa en el moment en que
rep l'estimulació adient, aquesta no farà efecte i no hi haurà
especialització neuronal. Passaria el mateix si, tot i estar les
neurones en perfectes condicions, no reben l'estimulació oportuna.
Quan neix un nen es fa
una ràpida valoració del seu estat. L'eina més utilitzada
àmpliament és el test d'Apgar, que avalúa 5 dimensions (ritme
cardíac, esforç respiratori, respostes reflexes, tò muscular i
coloració). La valoració es fa al moment de néixer i al cap de
cinc minuts. Si una dimensió no presenta cap indicador de normalitat
puntúa amb 0, si no és completa puntuaria amb 1 i si és totalment
satisfactòria ho faria amb 2. Hom considera que una puntuació de 7
ó més indica que el nadó està en bones condicions físiques,
entre 4 i 6 significa que li cal assistència per normalitzar la
respiració i altres funcions vitals, i per sota de 4 requereix ajut
mèdic amb urgència.
Una de les dimensions és
la de les respostes reflexes.
Al néixer el nen té molts reflexos,
alguns dels quals desapareixeran al poc temps i altres estaran
presents al llarg de tota la vida. Els canvis en aquesta dimensió
dels reflexos indica simplement que el cervell controla
progressivament de forma voluntària aquelles coses que al néixer
eren involuntàries.
El desenvolupament està en marxa.
